Memories of a Geisha

Geisha

“Madre siempre decía que mi hermana Satsu era como la madera, tan arraigada a la tierra como un árbol de sakura; pero de mí decía que era como el agua. El agua puede abrirse camino incluso a través de la piedra y si se ve atrapada, siempre busca un nuevo camino." Memorias de una geisha

Aquí segueixes: en alguna part entre el lòbul temporal i frontal

Marie Antoniette

Des que hem començat l'any, ja fa 72 hores seguides que penso en tu, els moments viscuts, les nostres cançons... Segueixo tan paranoica com l'any passat: a part de tenir-te present a cada moment del dia, no deixo de somiar amb el teu record. La teva mirada, el teu somriure, les teves carícies i, sobretot, els teus petons. Cada dia queda més lluny, però ho tinc present com si fos meu per sempre, com si pogués lluïr-ho exteriorment i, de fet, així ho demostra la brillantor de la meva mirada apagada.

Ja fa uns set mesos que ho intento, però no aconsegueixo canviar el fet que signifiquis tant per mi; amb el temps la intensitat del dolor s'alleugereix però no s'apaga. Em tens ben agafada, em sento arrelada a tots i cadascun dels fets i paraules que em dedicaves i no pas per la sensació de sentir-me desijtada, sino perquè sé que t'estimo des del fons de la meva ànima. 

Saps perfectament que hagués donat la meva vida sencera només per tu; el teu amor és el que em feia més feliç. Semblava que seria etern, que seria nostre per sempre, que creixeria i moriria al mateix temps que nosaltres; així m'ho deies i io et creia, però va desaparéixer com si res, sense deixar ni rastre de la teva purpurina.

Aguillotinada dia rere dia pel teu desamor, Maria Antonieta  uns minuts abans d'ésser executada em sento...

28-04-12

Gabry Ponte e la tua parola nel mio cuore per sempre; mio amore... ♥

Like a doll princess...

Breakfast at Tyffani's

"-¿Sabes lo que te pasa?. No tienes valor. Tienes miedo!. Miedo de enfrentarte contigo misma y decir: Está bien, la vida es una realidad. Las personas se pertenecen las unas a las otras porque es la única forma de conseguir la verdadera felicidad. Tú te consideras un espíritu libre, un ser salvaje y te asusta la idea de que alguien pueda meterte en una jaula. ¡Bueno nena! Ya estás en una jaula. Tú misma la has construido, y en ella seguirás vayas a donde vayas porque no importa a donde huyas, siempre acabarás tropezando contigo misma.-" “Desayuno con diamantes”

Intentant retrobar-me

El día de mi muerte fue el día en que empecé a vivir. En mi otra vida, ansiaba que alguien viera lo que había de especial en mi; tú lo viste, por eso estarás siempre en mi corazón, pero lo que realmente necesitaba era verlo yo misma y ahora lo veo. Eres un buen hombre, Tom, pero vives en un mundo en el que no hay lugar para alguien como yo; porque a veces soy buena, pero otras puedo ser mala, tan mala como quiera ser.
La libertad es poder, vivir una vida indómita y sin miedo es el don que me ha sido otorgado; aquí comienza mi viaje. 

“Cat Woman”

 

En el teu subconscient sempre seré la teva Cat Woman...

No hi ha ningú com tu...

Ja fa mesos que ho intento, però només ha crescut el que sento. Sé que no tornaràs i encara t'espero. Provo mil maneres d'oblidar, busco pels carrers de la ciutat, busco entre les pedres i no trobo més, i no trobo més que cares que ensopeguen amb el teu record. Jo només demano un home que m'estimi, però sense protestar i que tingui el teu somriure i també la teva boca i el teu nas i que cada dia estigui al meu costat.
No sé què puc fer, no sé. Per molt que em diguin, sé que mai t'oblidaré.
No hi ha ningú com tu; ningú que decideixi trencar-me la vida i s'emporti el meu somriure. No hi ha ningú com tu.
Em quedo sola i tan cansada de no deixar d’esperar una trucada; el sentiment que guardo mai no s’acaba.
Potser serà millor buscar companyia, algú que vulgui arreglar-me la vida. Però reemplaçar-te sé que no és la sortida.
No sé què puc fer, no sé. Per molt que em diguin sé que mai t'oblidaré.

I am a princess

Volia ser la teva princesa, despertar-me cada dia al teu costat, sentir la teva veu, el teu “t’estimo”; hauria somiat tota la nit amb tu, però m’era insuficient, jo volia més de tu.
M’ho vas ensenyar tot, ho teníem a les mans, em tenies als teus peus. Ho mirava, m’encantava, t’ho deia, et feia somriure i amb això fins podia tocar els núvols. Em vas robar la il·lusió, no era res més que un somni però, tot i així, seguiré esperant l’arribada d’aquell algú que trobi la meva sabata perduda i em torni aquella mitjanit que em pertany.