What happens with the Christmas lights?

Julieth's fotographies ☼

Què és el Nadal? És la tendresa del passat, el valor del present i l'esperança del futur. És el desig més sincer que cada tassa es desbordi amb benediccions riques i eternes, i que cada camí ens porti a la pau.

Agnes M. Pharo

Feel the Christmas spirit 

Julieth's fotographies ☼

Julieth's photografies ☼

Somnis

Julieth's fotografies ☼

Somiar és una de les accions més fantàstiques que he experimentat al llarg de la meva existència. A part de ser l’estat de màxim repòs tant del cos com de la ment, també és una forma de contactar amb el jo més íntim ja que a partir del que somio, de vegades, interpreto el que sento i com m’afecta. 

El primer que faig en despertar del son és intentar recordar el que ha succeït mentre navegava pels meus pensaments més profunds però, no és fàcil. 

Un estudi científic demostra que només recordem els últims moments del somni ja que aquest consta d’unes quatre parts que es divideixen en “son lleuger” i “son profund” i una última part anomenada REM en la que el cervell deixa d’emetre senyals a la mèdul·la i això impedeix dur a terme els somnis a l’acció.

No recordarem el somni si el cicle ha estat complert, ja que durant les últimes fases apareixen cíclicament breus imatges que no permeten ser recordades. No obstant això, podrem recordar-ne només l’última part si es trenca el son abans de completar tota la trajectòria, durant el REM.

He estat capaç de compendre aquesta informació a partir dels fets, ja que en època d’exàmens acostumo a llevar-me entre les cinc i les sis de la matinada per acabar de repassar les lliçons i això permet que trenqui aquesta fase. Tot i que al concloure el dia l’agotament m’enfonsa l’ànima, al principi tinc la sensació d’haver viscut un somni real i això m’extasia; permet que comenci amb molt bon humor i amb una visió positiva de la vida que porto. Malgrat tot, mai he aconseguit comprendre el somni ja que quan el tinc present quasi en el moment de despertar-me, aquest, sempre finalitza abans de concloure.

Tenir la capacitat de recordar-me del que somio m’ha permès arribar a la conclusió que els somnis són un reflex del que succeeix durant el dia i que és on expressem, de manera involuntària, el que realment sentim a partir d’accions que es veuen en forma d’imatges.

Quan la imaginació ens enganya

Julieth's fotografies ☼

Què és la solitud?La solitud invaeix els nostres pensaments quan no ens sentim estimats, allunyats del món social o fins i tot de les nostres pròpies creences religioses.

Zona desèrtica és la imatge adequada per referirnos a la dimensió en la qual eixim mentre experimentem aquesta sensació, i amb això em refereixo a l’actitud d’ignorància que adoptem en entrar en aquesta mena d’hipnosi. 

Personalment, m’he sentit sola durant molt de temps. Amb el pas del temps he après a no sentir-me’n tant però, tot i així, sento que encara no ho tinc superat del tot.

He estat una persona extremadament pessimista i amb una autoestima inferior al que podríem anomenar un nivell “normal” i, moltes vegades, pensant en tot plegat, m’adono que els camins o les situacions que he anat escollint potser no han estat les adequades i que a hores d’ara encara sóc a temps de canviar però, quins eren aquests pensaments quelcom tant obscurs que m’impedien gaudir de la felicitat?

Recordo que tot just em trobava a l’entrada de la pubertat quan em deia a mi mateixa que era diferent als altres, però no pas en cap aspecte positiu, sinó al contrari; jo mateixa em describia com un ser antiestètic i que si no buscava alguna solució al respecte, res canviaria. 

Així doncs, el meu aspecte físic sempre ha estat tant important fins al punt d’arribar a esdevenir obsessió; un imatge que hagués canviat a través de la meva actitud si no hagués intentat fer-ho a partir del que volia aparentar.

Aquesta ofuscació amb el meu aspecte físic ha creat una lluita entre el "jo veritable" i el "jo de fantasia". Mentre un intenta convencer-me del veritabe camí que hauria de seguir (potser per ser millor interiorment), l'altre només em planteja les opcions que he d'escollir per millorar físicament, i tot això reforça l'aïllament amb el món social.