 |
| Julieth's fotografies ☼ |
Somiar és una de les accions més fantàstiques que he experimentat al llarg de la meva existència. A part de ser l’estat de màxim repòs tant del cos com de la ment, també és una forma de contactar amb el jo més íntim ja que a partir del que somio, de vegades, interpreto el que sento i com m’afecta.
El primer que faig en despertar del son és intentar recordar el que ha succeït mentre navegava pels meus pensaments més profunds però, no és fàcil.
Un estudi científic demostra que només recordem els últims moments del somni ja que aquest consta d’unes quatre parts que es divideixen en “son lleuger” i “son profund” i una última part anomenada REM en la que el cervell deixa d’emetre senyals a la mèdul·la i això impedeix dur a terme els somnis a l’acció.
No recordarem el somni si el cicle ha estat complert, ja que durant les últimes fases apareixen cíclicament breus imatges que no permeten ser recordades. No obstant això, podrem recordar-ne només l’última part si es trenca el son abans de completar tota la trajectòria, durant el REM.
He estat capaç de compendre aquesta informació a partir dels fets, ja que en època d’exàmens acostumo a llevar-me entre les cinc i les sis de la matinada per acabar de repassar les lliçons i això permet que trenqui aquesta fase. Tot i que al concloure el dia l’agotament m’enfonsa l’ànima, al principi tinc la sensació d’haver viscut un somni real i això m’extasia; permet que comenci amb molt bon humor i amb una visió positiva de la vida que porto. Malgrat tot, mai he aconseguit comprendre el somni ja que quan el tinc present quasi en el moment de despertar-me, aquest, sempre finalitza abans de concloure.
Tenir la capacitat de recordar-me del que somio m’ha permès arribar a la conclusió que els somnis són un reflex del que succeeix durant el dia i que és on expressem, de manera involuntària, el que realment sentim a partir d’accions que es veuen en forma d’imatges.
