 |
| Julieth's fotografies ☼ |
Què és la solitud?La solitud invaeix els nostres pensaments quan no ens sentim estimats, allunyats del món social o fins i tot de les nostres pròpies creences religioses.
Zona desèrtica és la imatge adequada per referirnos a la dimensió en la qual eixim mentre experimentem aquesta sensació, i amb això em refereixo a l’actitud d’ignorància que adoptem en entrar en aquesta mena d’hipnosi.
Personalment, m’he sentit sola durant molt de temps. Amb el pas del temps he après a no sentir-me’n tant però, tot i així, sento que encara no ho tinc superat del tot.
He estat una persona extremadament pessimista i amb una autoestima inferior al que podríem anomenar un nivell “normal” i, moltes vegades, pensant en tot plegat, m’adono que els camins o les situacions que he anat escollint potser no han estat les adequades i que a hores d’ara encara sóc a temps de canviar però, quins eren aquests pensaments quelcom tant obscurs que m’impedien gaudir de la felicitat?
Recordo que tot just em trobava a l’entrada de la pubertat quan em deia a mi mateixa que era diferent als altres, però no pas en cap aspecte positiu, sinó al contrari; jo mateixa em describia com un ser antiestètic i que si no buscava alguna solució al respecte, res canviaria.
Així doncs, el meu aspecte físic sempre ha estat tant important fins al punt d’arribar a esdevenir obsessió; un imatge que hagués canviat a través de la meva actitud si no hagués intentat fer-ho a partir del que volia aparentar.
Aquesta ofuscació amb el meu aspecte físic ha creat una lluita entre el "jo veritable" i el "jo de fantasia". Mentre un intenta convencer-me del veritabe camí que hauria de seguir (potser per ser millor interiorment), l'altre només em planteja les opcions que he d'escollir per millorar físicament, i tot això reforça l'aïllament amb el món social.
