Missing you... again

1 Million

I still think about you...

No hi ha ningú com tu...

Welcome to my life

Després del pas del temps i les meravelloses persones que he anat coneixent, puc afirmar que he recuperat part de la llum de la mirada i amb ella la il·lusió de viure. 

Així, poc a poc em vaig carregant d'optimisme i tot el que abans restava buit en el meu interior, ara es va emplenant de vida i és que amb cada ànima que m'aporta energia, amb cada vida d'aquestes, la meva va renaixent.

Thanks for loving me..!

I don't know what I want...

Cada dia et sento més lluny i això és bo per mi, però em sap greu trencar el vincle que sento que, en el fons, encara ens uneix inútilment; em dol que el teu orgull et superi...
Sé que aquesta cançó ara mateix no defineix el meu estat actual, però em va acompanyar els dies d'estiu, com moltes de les altres cançons. L'escolto i és com reviure els dies en els que les llàgrimes van passar a ser part de la rutina i m'acompanyaven pràcticament en cada activitat que feia durant la setmana. Així, tot i que ara amb menys intensitat, em limito a veure com passen els dies, sentint-me petita; em quedo mirant la paret, amb l'esperança que tu també pensis en mi.
"Spending my time watching the days go by, feeling so small; I stare at a wall, hoping that you think of me too. Spending my time..."

He only wants sex

Ahora quiero más, pero que sea de verdad

Encara no entenc perquè abans senties tant i ara ja res de res... increïble però, cert? 

De vegades em pregunto si algun cop m'has arribat a estimar mai i, encara que en el fons no vulgui acceptar-ho, sé que en realitat no, sinó no haguessis deixat de sentir tan aviat.

Recordo però, que al principi de dir-me adéu em vas dir: "Pensa que si t'ho dic ara és perquè et vull causar el menor mal possible i perquè ets important per mi." Doncs, si així hagués estat, perquè després tanta gelosia per part teva, sense importar-te si jo sentia o no, només pensant en tu, el teu egoïsme, que encara ara dura..?

Where did you fly, blue butterfly? ♥

Once upon a time, when I was still believing in love...

Últimes cançons per completar la llista d'aquelles que em recorden als nostres temps, si així es poden anomenar. 

Look for love em remet als inicis, un parell de setmanes després de començar a parlar. Tot just després de passar-me-la em vas dir: "M'agradaria que passés això entre nosaltres...". Suposo que els post-its representaven els nostres xats.

Per acabar, Ma chérie, que és la que més em recorda a tu. No sé pas com va ser, però me la vas passar i al principi no em va agradar gaire, però de totes maneres la vaig incloure a la meva llista de l'ipod. Amb els dies va passar a ser la meva preferida i, després de tot, al final, ja no vaig ser capaç d'escoltar-la en tot l'estiu, ni tan sols si la posaven a Flaix; em recordava massa a tu i se'm feia realment dur. No obstant això, sempre la porto al cor i, de vegades, quan sento que tinc prou forces, l'escolto amb l'Helena, que des que li vaig ensenyar li encanta i fins i tot la té quan la truquen al mòbil, i em porta molt bons records, brillants però esgarrifosos. 

With or without you...

Coco Chanel

Like being in the clouds!

Julieth's photografies

I encara em pregunto per què...

Julieth's photografies

Quan et vaig veure per primer cop, no veies els meus ulls brillar? Recordo els teus fent pampallugues... Com volies que allò fos un error si eres el millor que em podia passar!

I ara només em pregunto per què...?

Nits d'estiu

Esperar durant tres trimestres l'arribada de l'estiu, no només per la festa sinó també per poder dormir i que finalment, el desamor et porti a la privació d'aquest plaer tan gran com és dormir després d'un llarg dia de Sol. No hi ha excusa: definitivament estava malalta d'amor... o desamor; i és que em provocava un temor decomunal el simple fet d'estirar-me al llit. A part de que el seu record em pertorbava la ment hora sí, hora també, els somnis es feien horribles. És clar que podia estar als seus braços durant un parell d'hores dins el mateix, però sabia que quan despertaria, ell ja no hi seria i, per tant, vaig decidir que no dormiria cap nit fins que caigués morta de son i no m'amoinaven pas les conseqüències. Somiava igual però, almenys, em resistia al fet de presentar-me voluntària al somni; les necessitats biològiques m'hi obligaven al final.

Així doncs, em passava les nits ben desperta, tot mirant pelis. Al principi tenia fòbia a les pelis romàntiques i, per tant, preferia passar una estona de terror o bé intentant riure amb les comèdies. Més tard ja vaig poder començar amb les comèdies romàntiques, que vaig descobrir que, tot i que fossin bastant irreals, tenien un caire més aviat positiu i això em deleitava.

Tantes vegades que m'havia empassat Titanic, sola o amb companyia, però sempre amb la manta, les crispetes i la comparació d'aquella agredolça història amb l'amor que vivia en aquell moment, platònic o real. Realment li tinc fòbia; si llavors ja m'emocionava amb el dramàtic desenllaç, és possible que ara em passi uns dies ben deprimida, plorant, recordant, trobant a faltar aquells moments, aquelles paraules i, sobretot, aquella sensació.

Com poder tornar a la vida?

Julieth's photografies

Mmmh, antídot... Un antídot contra el mal d'aquest desamor? La millor medicina seria el teu retorn però, com que el destí em té aquesta gran desconfiança, "un no sé que" que em mareja; vaig perduda per la vida, no sé on anar, no sé quina direcció és la que he de prendre... Si et tingués al costat ho sabria, doncs jo volia estar per sempre amb tu, tal com tu mateix vas dir que així seria però, per què tot tant sobtat? per què tant de pressa? per què uns sentiments tan grans van desaparéixer tant depressa? per què a mi..?  

Ja t'ho vaig dir i continuaré qüestionant-me sobre el mateix: Com és possible que, després de tot el que vam viure, ja no sentissis absolutament res? 

There´s nothing I can do, a total eclipse of the heart

Sé que tu no penses gens en mi però, per desgràcia, jo ho faig les 24 hores del dia. Sí, t'ho vaig dir la matinada del 10 d'agost i tu no li vas donar importància al sentiment més gran que he experimentat fins ara. Et debies preguntar: "24 hores? Sí, és clar, tira't per un pont..." 

Sabies que era la veritat, però et feia massa llàstima reconeixer-ho. Doncs sí, 24 hores perquè et tenia en ment tan de dia com de nit: desperta i en somnis. El meu amor correspòs s'havia convertit en platònic! Sembla increïble, no? però aquella era la veritat. 

Si no ho recordes, en finalitzar l'estiu no comprenies perquè sempre et tenia present, et buscava insconscientment i quan portava aquells pedals monumentals només feia que parlar del teu record. Et molestava, et feia fàstic i fins i tot segur que vas pensar que t'acossava telepàticament o a través dels altres, tot i que ni m'acostés a tu. Si mai has arribat a comprendre-ho, has de saber que al principi vaig fer una gran obra. Uns actes dels quals n'estic sincerament orgullosa però, per mala sort, la matinada del 30 de juny vaig rebre aquell missatge fruit de la teva gelosia en veure'm amb alguna tercera persona. A partir d'aquell moment vaig plantejar-me el fet de si havia d'insistir o no i, més tard, aquell "crec que el destí ens vol junts però no ara", el qual va acabar portant-me a la confusió de les confusions, ratllades màximes, menjades de cap i, finalment, a una mena d'obsessió que es manifestava en una mena de bojeria, sobretot quan sortia de festa.

Tant malament vaig fer-ho? Segons el teu punt de vista fatal i, sincerament, em destroça però, saps? un dia algú em va dir que cal lluitar pels teus somnis, per allò que més desitges. No sé si comprendràs que jo sí t'estimava exlcusivament a tu, com a ningú, per sobre de tot i estava disposada a morir només per tal que t'adonessis que realment vivia pel teu amor. Sé que penses que és una autèntica bogeria el fet que en tan poc temps pugui arribar a estimar-te tant, però resulta que jo vaig estimar-te aquells dos mesos i mig i tota la durada de l'estiu que vas venir amb la intenció d'aprofitar-te d'aquella manera. No obstant això, en el fons desitjava que vinguessis, agraïa de tot cor aquells moments encara que fossin curts, encara que no m'estimessis, encara que només fos per una cosa que et venia de gust en un moment determinat de la nit. Em feia mal, però desitjava amb cor i ànima estar amb tu al preu que fos, encara que només fos una simple hora a la setmana. 

Aquesta cançó m'ha acompanyat en els moments més crus d'aquests vuit mesos, ja que reflecteix allò que sentia i encara ara recordo i sento en alguns instants. Si en algun moment del principi vaig sentir-me més viva que mai ara em sento, tot i que millor que fa un parell de mesos, encara morta i apagada.

R&J

Julieth's photografies

Me preguntaste si podía ser tu Julieta y tu mi Romeo. Yo cumplí tu deseo, cumple tú ahora el mío y terminemos nuestro cuento de hadas... ♥

Segurament ja no recordaràs la nostra suposada cançó; que sapiguis que la porto cor i ànima endins i la protegeixo com si el nostre amor encara fos viu.

És possible que tota la culpa la tingui aquesta esperança que, per sort o per desgracia, sempre perdura, aguaitant l'arribada del moment en què el destí permetrà el nostre retrobament i l'acabada de tant deplorable sentiment.

You, better than a million of gold ingot

1 Million

Perquè només cal una petita mostra d'aquella essència per remetre'm al passat, al precís instant on em tocaves i m'abraçaves, per sentir la teva presència ben a prop, a ulls clucs.

I see in my dreams the look in your eyes, like diamonds in the sky

1 million & Lady million

Ajuda'm a creure en el nostre destí, aquell per sempre junts; allò que em vas prometre, allò que es convertí en una il·lusió, el meu somni de cada nit... ♥

Adéu 2012!

Julieth's photografies

No hi ha res millor que la festa, sempre amb la millor companyia; però aquesta esdevé màgica en el moment que arriben les festes nadalenques. En part, pel fet que tot es vesteix de platejat i daurat, en contrast amb blancs, negres i algun toc vermell. 

Aquest any ha estat realment dur: va començar d'una manera semblant, ja que patia mal d'amors, tot i que d'una manera molt més light. La veritat és que aquell primer amor, que tampoc ho va ser pròpiament dit, sinó més aviat un amor no correspòs, em va martiritzar l'ànima durant uns tres anys. Després, un parell de mesos més tard d'aquell cap d'any, uns dies abans del meu aniversari, tot havia canviat. Era una altra persona; havia conegut nous amics, noves rutines, noves experiències i era una persona totalment diferent, renovada, serena i en pau amb mi mateixa i amb els altres. 

Ara, però, ha estat molt diferent. Primer de tot, aquest havia estat un amor amb una mica més de base i, per tant, podríem etiquetar-lo com "un primer amor" i, tal com diuen, és el que fa més mal. Les tècniques anteriors van ser del tot en va o, si més no, havia de fer un sobreesforç per tal de sortir de l'abisme i, amb la meva escassa voluntat, després d'aquests llargs mesos puc afirmar que estic millor, però no sóc feliç, em falta alguna cosa; sé de que es tracta, però no m'atreveixo ni a dir-ho en veu alta, ha passat tant de temps que fins i tot em sento avergonyida de conservar aquest sentiment.

Cada cop que poso els peus en aquella discoteca recordo el primer contacte, abraçada; el nostre primer petó; els seus ulls i la seva mirada encantadora, dolça i plena d'afecte; les seves mans; la seva pell perfumada, fina i bronzejada; el seu jersei, on s'aplegava tota la intensitat del perfum... Moments que mai oblidaré, tot i que ell ho hagi fet com si es tractessin de simples records sense importància, d'una nit de festa com qualsevol altra. 

Et vaig estimar a més no poder, t'ho vaig donar tot i lúnica promesa que no vaig complir va ser la d'oblidar-te.

Amor de primavera; desamor d'estiu...

Aquesta és una altra de les cançons que, just en el moment que comencen, ja en el primer segon, només sentir la primera nota ja sé de quina es tracta. També fa mal... sé que tu també la relacionaves amb mi; et vaig dir que m'agradava molt, ja que em definia a mi mateixa. Al principi, abans que comencés tot, l'escoltava i pensava en la festa i en mi: en els meus moviments a dalt de la tarima, just davant de tot i al centre; els rotllos que després apareixien; les persones que feien d'aquelles nits les més màgiques de tot el trimestre... Era tan feliç, m'estimava tant, que m'hagués casat amb mi mateixa i tot. Havia après que la felicitat es trobava en el fet de valorar tots i cadascun d'aquells detalls, petits moments als quals ara donava una importancia especial. Per posar un exemple, arribava a classe i no m'avorria pas mai; el temps passava tan ràpidament, que quasi ni en tenia per trencar-me el cap. Així doncs, sempre eren dies alegres, mai em desanimava; l'ànima no em pesava, sinó que volava fins als núvols i allí em quedava en un de propi, ple de felicitat.

En aquell moment jo em sentia com una reina; feia el que volia sense trencar-me la closca i no tenia remordiments posteriors. Sabia que no m'havia de fixar en ningú, ja que això trencaria amb aquella felicitat però, sense voler, inconscientment, va passar el que menys desitjava. Sí, la meva felicitat va augmentar en triples, però després es va apagar de cop, sense deixar ni rastre. Jo volia retrobar-la, però diuen que un cop perduda, ja no torna mai més, que he de tornar a crear-ne una de nova. Per tant:

Estimada felicitat, torna... si més no, si n'ets una de nova, assimila't a l'anterior; realment la trobo a faltar des del fons de l'ànima.

Amor de primavera...

Encara recordo quan em vas passar el link perquè escoltés la cançó. Se'm va quedar al cor per sempre més i es que sempre que la sento penso en tu i fa mal, molt mal; m'he de tapar les orelles per tal de no posar-me a plorar. És dur, però aquesta és la realitat; el desamor et presiona el pit i t'arrenca el cor. És realment dolorós...

Una mujer sin amor es como una flor sin sol; se marchita...

Le fabuleux destin d'Amélie Poulain

“- Verá, mi pequeña Amélie, usted no tiene los huesos de cristal, podrá soportar los golpes de la vida; si usted deja pasar esta oportunidad, con el tiempo su corazón se irá volviendo seco y frágil como mi esqueleto. ¿A qué espera? Ande, vaya a por él.” Amélie

Memories of a Geisha

Geisha

“Madre siempre decía que mi hermana Satsu era como la madera, tan arraigada a la tierra como un árbol de sakura; pero de mí decía que era como el agua. El agua puede abrirse camino incluso a través de la piedra y si se ve atrapada, siempre busca un nuevo camino." Memorias de una geisha

Aquí segueixes: en alguna part entre el lòbul temporal i frontal

Marie Antoniette

Des que hem començat l'any, ja fa 72 hores seguides que penso en tu, els moments viscuts, les nostres cançons... Segueixo tan paranoica com l'any passat: a part de tenir-te present a cada moment del dia, no deixo de somiar amb el teu record. La teva mirada, el teu somriure, les teves carícies i, sobretot, els teus petons. Cada dia queda més lluny, però ho tinc present com si fos meu per sempre, com si pogués lluïr-ho exteriorment i, de fet, així ho demostra la brillantor de la meva mirada apagada.

Ja fa uns set mesos que ho intento, però no aconsegueixo canviar el fet que signifiquis tant per mi; amb el temps la intensitat del dolor s'alleugereix però no s'apaga. Em tens ben agafada, em sento arrelada a tots i cadascun dels fets i paraules que em dedicaves i no pas per la sensació de sentir-me desijtada, sino perquè sé que t'estimo des del fons de la meva ànima. 

Saps perfectament que hagués donat la meva vida sencera només per tu; el teu amor és el que em feia més feliç. Semblava que seria etern, que seria nostre per sempre, que creixeria i moriria al mateix temps que nosaltres; així m'ho deies i io et creia, però va desaparéixer com si res, sense deixar ni rastre de la teva purpurina.

Aguillotinada dia rere dia pel teu desamor, Maria Antonieta  uns minuts abans d'ésser executada em sento...