Sé que aquesta cançó ara mateix no defineix el meu estat actual, però em va acompanyar els dies d'estiu, com moltes de les altres cançons. L'escolto i és com reviure els dies en els que les llàgrimes van passar a ser part de la rutina i m'acompanyaven pràcticament en cada activitat que feia durant la setmana. Així, tot i que ara amb menys intensitat, em limito a veure com passen els dies, sentint-me petita; em quedo mirant la paret, amb l'esperança que tu també pensis en mi.
"Spending my time watching the days go by, feeling so small; I stare at a wall, hoping that you think of me too. Spending my time..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada