18-05-12 ♥

Tot i els teus juraments d’amor, tot i les teves promeses, il·lusions i projectes, que amb mi volies compartir, ara són senzillament paraules que en el vent i, juntament amb la purpurina de la teva màgia, voleien fins a l’infinit, fins a l’oblit. Tot i el dolor, sempre formaràs part dels meus pensaments, ocuparàs un lloc, encara que inútil, en el meu cor i guardaré aquestes incalculables ganes d’estimar-te de nou. Les teves últimes paraules sonaren a mode d’incògnita, tot regalant-me esperança i, encara que sé que per tu ja només formo part de la teva col·lecció de noies, per mi sempre seràs el més gran de tots els amors. Sempre t’esperaré i sempre t’estimaré...♥

http://www.youtube.com/watch?v=qT9u9STPD7U

Carta a un amor no correspòs

Aquest és un text que vaig escriure fa uns dos parells de mesos a un ex "rotllo", per dir-ho així, ja que no vam arribar a tenir res seriós. M'havia promés el cel i la terra i, finalment, em va engegar.  Estava tan desesperada i perduda que no deixava d'explicar-ho als amics de confiança, tot demanant consells i preguntant què havia de fer: uns em deien que passés del tema, l'oblidés, que l'amor arriba quan menys t'ho esperes; altres, però, em deien tot el contrari i, seguint el que més em deleitava, vaif decidir lluitar pels meus somnis. De fet, vaig fer-ho fins al final i, em vaig equivocar tantíssim, que finalment, després de lluitar durant tot l'estiu, després de rotllos amb ell, els quals jo creia reconciliadors però que en el fons, per a ell només eren per passar l'estona, em va demanar que m'allunyés d'ell per sempre, que la situació havia arribat a tal extrem que fins i tot no volia veure'm mai més.
Aquesta carta la vaig fer durant la primera meitat de la meva lluita. No és real, però és suficient com per semblar-ho. És clar, ell mai m'hagués fet un text tant llarg explicant tot el que sentia; només pretenia camuflar-ho per tal que jo piqués el seu ham de poder i, finalment aconseguir el que volia: complaure el seu instint biològic. Jo, però, seguia estimant-lo per sobre de tot i així ha estat fins al dia d'avui.

- Amor, encara m’estimes?
- ...
- Em... podries fer-me un favor? Serà l’últim que et demanaré.
- ...
- Ja que mai m’expliques el que sents o com et sents, m’ho podries dir ara? Necessito saber-ho, no puc viure amb el dubte, m’està matant i vull viure com abans, jo era feliç... Em vas prometre felicitat eterna i al final m’has ocasionat tot el contrari. No entenc res i sento que si pogués, segurament acceptaria la realitat, viuria amb més tranquil·litat i podria acabar oblidant-ho d’una vegada per totes. Estic malalta de desamor i només tú en tens la cura. Ajuda’m...
No sé el que vull, no m’entenc ni a mi mateix; sóc un immadur. Al principi tot va ser una il·lusió. Mai vaig estimar-te, només m’agradaves i prou i, per tant, tot arriba a la fi quan aconsegueixo el que vull d’aquest tipus de situació; no crec que pugui pas anomenar-se sentiment. De tu me’n he cansat, et veig com una simple noia, ja no ets especial. Ets la més pesada que mai hagi conegut però, tot i així, m’encanta veure com t’arrossegues darrere meu, com si fos el teu ídol, la teva obsessió, la teva única esperança en el món, el teu desig més gran, la teva única opció de felicitat, el teu amor impossible... M’agrada, tot això, em puja l’autoestima al màxim i em sento més valorat que mai. No sé pas com, però ultimament i més que mai, el meu reflex al mirall aparenta el de Brad Pitt, o potser millor encara. Per tant, què en treuria d’estar amb tu si ets tan poca cosa? Em mereixo algú de la meva categoria, com a mínim que pugui estar valorat en un 9 o un 10: una supermodel, per exemple. Compleixes el requisit? No? Doncs, bona nit...! ;)

Intentando comprender la realidad...

Aparece un día cualquiera, sin ningún tipo de aviso, ni siquiera intuitivo. De repente, en un desprevenido intento por salvar el imperio de tus sueños, sientes que cambia, que se modifica y hasta se destruye una pequeña parte.

Julieth's photographies

Días de lluvia en los que, apoyando la cabeza con las manos en la repisa de la ventana, con la mirada perdida, hacia el exterior, absorta pero esperanzadora, ves como tus pensamientos se ven obligados a permanecer en vano. Estos, cargados de proyectos e idas de olla sin ningún sentido aparente todos, pero, orientados al inesperado futuro.

Pese a tus juramentos de amor, tus promesas, ilusiones y proyectos, que conmigo querías compartir, ahora son sencillamente palabras que en el viento y, junto con la purpurina de tu magia, revolotean hasta el infinito, hasta el olvido. A pesar del dolor, siempre formarás parte de mis pensamientos, ocuparás un lugar, aunque inútil, en mi corazón y guardaré estas incalculables ganas de amarte de nuevo. Tus últimas palabras sonaron a modo de incógnita, regalándome esperanza y, aunque sé que para ti ya sólo formo parte de tu colección de chicas, para mí siempre serás el más grande de todos los amores. Siempre te esperaré y siempre te amaré ... *

http://www.youtube.com/watch?v=FGAyjfwK-wI ♥

What happens with the Christmas lights?

Julieth's fotographies ☼

Què és el Nadal? És la tendresa del passat, el valor del present i l'esperança del futur. És el desig més sincer que cada tassa es desbordi amb benediccions riques i eternes, i que cada camí ens porti a la pau.

Agnes M. Pharo

Feel the Christmas spirit 

Julieth's fotographies ☼

Julieth's photografies ☼

Somnis

Julieth's fotografies ☼

Somiar és una de les accions més fantàstiques que he experimentat al llarg de la meva existència. A part de ser l’estat de màxim repòs tant del cos com de la ment, també és una forma de contactar amb el jo més íntim ja que a partir del que somio, de vegades, interpreto el que sento i com m’afecta. 

El primer que faig en despertar del son és intentar recordar el que ha succeït mentre navegava pels meus pensaments més profunds però, no és fàcil. 

Un estudi científic demostra que només recordem els últims moments del somni ja que aquest consta d’unes quatre parts que es divideixen en “son lleuger” i “son profund” i una última part anomenada REM en la que el cervell deixa d’emetre senyals a la mèdul·la i això impedeix dur a terme els somnis a l’acció.

No recordarem el somni si el cicle ha estat complert, ja que durant les últimes fases apareixen cíclicament breus imatges que no permeten ser recordades. No obstant això, podrem recordar-ne només l’última part si es trenca el son abans de completar tota la trajectòria, durant el REM.

He estat capaç de compendre aquesta informació a partir dels fets, ja que en època d’exàmens acostumo a llevar-me entre les cinc i les sis de la matinada per acabar de repassar les lliçons i això permet que trenqui aquesta fase. Tot i que al concloure el dia l’agotament m’enfonsa l’ànima, al principi tinc la sensació d’haver viscut un somni real i això m’extasia; permet que comenci amb molt bon humor i amb una visió positiva de la vida que porto. Malgrat tot, mai he aconseguit comprendre el somni ja que quan el tinc present quasi en el moment de despertar-me, aquest, sempre finalitza abans de concloure.

Tenir la capacitat de recordar-me del que somio m’ha permès arribar a la conclusió que els somnis són un reflex del que succeeix durant el dia i que és on expressem, de manera involuntària, el que realment sentim a partir d’accions que es veuen en forma d’imatges.