With or without you...

Coco Chanel

Like being in the clouds!

Julieth's photografies

I encara em pregunto per què...

Julieth's photografies

Quan et vaig veure per primer cop, no veies els meus ulls brillar? Recordo els teus fent pampallugues... Com volies que allò fos un error si eres el millor que em podia passar!

I ara només em pregunto per què...?

Nits d'estiu

Esperar durant tres trimestres l'arribada de l'estiu, no només per la festa sinó també per poder dormir i que finalment, el desamor et porti a la privació d'aquest plaer tan gran com és dormir després d'un llarg dia de Sol. No hi ha excusa: definitivament estava malalta d'amor... o desamor; i és que em provocava un temor decomunal el simple fet d'estirar-me al llit. A part de que el seu record em pertorbava la ment hora sí, hora també, els somnis es feien horribles. És clar que podia estar als seus braços durant un parell d'hores dins el mateix, però sabia que quan despertaria, ell ja no hi seria i, per tant, vaig decidir que no dormiria cap nit fins que caigués morta de son i no m'amoinaven pas les conseqüències. Somiava igual però, almenys, em resistia al fet de presentar-me voluntària al somni; les necessitats biològiques m'hi obligaven al final.

Així doncs, em passava les nits ben desperta, tot mirant pelis. Al principi tenia fòbia a les pelis romàntiques i, per tant, preferia passar una estona de terror o bé intentant riure amb les comèdies. Més tard ja vaig poder començar amb les comèdies romàntiques, que vaig descobrir que, tot i que fossin bastant irreals, tenien un caire més aviat positiu i això em deleitava.

Tantes vegades que m'havia empassat Titanic, sola o amb companyia, però sempre amb la manta, les crispetes i la comparació d'aquella agredolça història amb l'amor que vivia en aquell moment, platònic o real. Realment li tinc fòbia; si llavors ja m'emocionava amb el dramàtic desenllaç, és possible que ara em passi uns dies ben deprimida, plorant, recordant, trobant a faltar aquells moments, aquelles paraules i, sobretot, aquella sensació.

Com poder tornar a la vida?

Julieth's photografies

Mmmh, antídot... Un antídot contra el mal d'aquest desamor? La millor medicina seria el teu retorn però, com que el destí em té aquesta gran desconfiança, "un no sé que" que em mareja; vaig perduda per la vida, no sé on anar, no sé quina direcció és la que he de prendre... Si et tingués al costat ho sabria, doncs jo volia estar per sempre amb tu, tal com tu mateix vas dir que així seria però, per què tot tant sobtat? per què tant de pressa? per què uns sentiments tan grans van desaparéixer tant depressa? per què a mi..?  

Ja t'ho vaig dir i continuaré qüestionant-me sobre el mateix: Com és possible que, després de tot el que vam viure, ja no sentissis absolutament res? 

There´s nothing I can do, a total eclipse of the heart

Sé que tu no penses gens en mi però, per desgràcia, jo ho faig les 24 hores del dia. Sí, t'ho vaig dir la matinada del 10 d'agost i tu no li vas donar importància al sentiment més gran que he experimentat fins ara. Et debies preguntar: "24 hores? Sí, és clar, tira't per un pont..." 

Sabies que era la veritat, però et feia massa llàstima reconeixer-ho. Doncs sí, 24 hores perquè et tenia en ment tan de dia com de nit: desperta i en somnis. El meu amor correspòs s'havia convertit en platònic! Sembla increïble, no? però aquella era la veritat. 

Si no ho recordes, en finalitzar l'estiu no comprenies perquè sempre et tenia present, et buscava insconscientment i quan portava aquells pedals monumentals només feia que parlar del teu record. Et molestava, et feia fàstic i fins i tot segur que vas pensar que t'acossava telepàticament o a través dels altres, tot i que ni m'acostés a tu. Si mai has arribat a comprendre-ho, has de saber que al principi vaig fer una gran obra. Uns actes dels quals n'estic sincerament orgullosa però, per mala sort, la matinada del 30 de juny vaig rebre aquell missatge fruit de la teva gelosia en veure'm amb alguna tercera persona. A partir d'aquell moment vaig plantejar-me el fet de si havia d'insistir o no i, més tard, aquell "crec que el destí ens vol junts però no ara", el qual va acabar portant-me a la confusió de les confusions, ratllades màximes, menjades de cap i, finalment, a una mena d'obsessió que es manifestava en una mena de bojeria, sobretot quan sortia de festa.

Tant malament vaig fer-ho? Segons el teu punt de vista fatal i, sincerament, em destroça però, saps? un dia algú em va dir que cal lluitar pels teus somnis, per allò que més desitges. No sé si comprendràs que jo sí t'estimava exlcusivament a tu, com a ningú, per sobre de tot i estava disposada a morir només per tal que t'adonessis que realment vivia pel teu amor. Sé que penses que és una autèntica bogeria el fet que en tan poc temps pugui arribar a estimar-te tant, però resulta que jo vaig estimar-te aquells dos mesos i mig i tota la durada de l'estiu que vas venir amb la intenció d'aprofitar-te d'aquella manera. No obstant això, en el fons desitjava que vinguessis, agraïa de tot cor aquells moments encara que fossin curts, encara que no m'estimessis, encara que només fos per una cosa que et venia de gust en un moment determinat de la nit. Em feia mal, però desitjava amb cor i ànima estar amb tu al preu que fos, encara que només fos una simple hora a la setmana. 

Aquesta cançó m'ha acompanyat en els moments més crus d'aquests vuit mesos, ja que reflecteix allò que sentia i encara ara recordo i sento en alguns instants. Si en algun moment del principi vaig sentir-me més viva que mai ara em sento, tot i que millor que fa un parell de mesos, encara morta i apagada.

R&J

Julieth's photografies

Me preguntaste si podía ser tu Julieta y tu mi Romeo. Yo cumplí tu deseo, cumple tú ahora el mío y terminemos nuestro cuento de hadas... ♥

Segurament ja no recordaràs la nostra suposada cançó; que sapiguis que la porto cor i ànima endins i la protegeixo com si el nostre amor encara fos viu.

És possible que tota la culpa la tingui aquesta esperança que, per sort o per desgracia, sempre perdura, aguaitant l'arribada del moment en què el destí permetrà el nostre retrobament i l'acabada de tant deplorable sentiment.