Sé que tu no penses gens en mi però, per desgràcia, jo ho faig les 24 hores del dia. Sí, t'ho vaig dir la matinada del 10 d'agost i tu no li vas donar importància al sentiment més gran que he experimentat fins ara. Et debies preguntar: "24 hores? Sí, és clar, tira't per un pont..."
Sabies que era la veritat, però et feia massa llàstima reconeixer-ho. Doncs sí, 24 hores perquè et tenia en ment tan de dia com de nit: desperta i en somnis. El meu amor correspòs s'havia convertit en platònic! Sembla increïble, no? però aquella era la veritat.
Si no ho recordes, en finalitzar l'estiu no comprenies perquè sempre et tenia present, et buscava insconscientment i quan portava aquells pedals monumentals només feia que parlar del teu record. Et molestava, et feia fàstic i fins i tot segur que vas pensar que t'acossava telepàticament o a través dels altres, tot i que ni m'acostés a tu. Si mai has arribat a comprendre-ho, has de saber que al principi vaig fer una gran obra. Uns actes dels quals n'estic sincerament orgullosa però, per mala sort, la matinada del 30 de juny vaig rebre aquell missatge fruit de la teva gelosia en veure'm amb alguna tercera persona. A partir d'aquell moment vaig plantejar-me el fet de si havia d'insistir o no i, més tard, aquell "crec que el destí ens vol junts però no ara", el qual va acabar portant-me a la confusió de les confusions, ratllades màximes, menjades de cap i, finalment, a una mena d'obsessió que es manifestava en una mena de bojeria, sobretot quan sortia de festa.
Tant malament vaig fer-ho? Segons el teu punt de vista fatal i, sincerament, em destroça però, saps? un dia algú em va dir que cal lluitar pels teus somnis, per allò que més desitges. No sé si comprendràs que jo sí t'estimava exlcusivament a tu, com a ningú, per sobre de tot i estava disposada a morir només per tal que t'adonessis que realment vivia pel teu amor. Sé que penses que és una autèntica bogeria el fet que en tan poc temps pugui arribar a estimar-te tant, però resulta que jo vaig estimar-te aquells dos mesos i mig i tota la durada de l'estiu que vas venir amb la intenció d'aprofitar-te d'aquella manera. No obstant això, en el fons desitjava que vinguessis, agraïa de tot cor aquells moments encara que fossin curts, encara que no m'estimessis, encara que només fos per una cosa que et venia de gust en un moment determinat de la nit. Em feia mal, però desitjava amb cor i ànima estar amb tu al preu que fos, encara que només fos una simple hora a la setmana.
Aquesta cançó m'ha acompanyat en els moments més crus d'aquests vuit mesos, ja que reflecteix allò que sentia i encara ara recordo i sento en alguns instants. Si en algun moment del principi vaig sentir-me més viva que mai ara em sento, tot i que millor que fa un parell de mesos, encara morta i apagada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada