 |
| Julieth's photografies |
Mmmh, antídot... Un antídot contra el mal d'aquest desamor? La millor medicina seria el teu retorn però, com que el destí em té aquesta gran desconfiança, "un no sé que" que em mareja; vaig perduda per la vida, no sé on anar, no sé quina direcció és la que he de prendre... Si et tingués al costat ho sabria, doncs jo volia estar per sempre amb tu, tal com tu mateix vas dir que així seria però, per què tot tant sobtat? per què tant de pressa? per què uns sentiments tan grans van desaparéixer tant depressa? per què a mi..?
Ja t'ho vaig dir i continuaré qüestionant-me sobre el mateix: Com és possible que, després de tot el que vam viure, ja no sentissis absolutament res?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada