Adéu 2012!

Julieth's photografies

No hi ha res millor que la festa, sempre amb la millor companyia; però aquesta esdevé màgica en el moment que arriben les festes nadalenques. En part, pel fet que tot es vesteix de platejat i daurat, en contrast amb blancs, negres i algun toc vermell. 

Aquest any ha estat realment dur: va començar d'una manera semblant, ja que patia mal d'amors, tot i que d'una manera molt més light. La veritat és que aquell primer amor, que tampoc ho va ser pròpiament dit, sinó més aviat un amor no correspòs, em va martiritzar l'ànima durant uns tres anys. Després, un parell de mesos més tard d'aquell cap d'any, uns dies abans del meu aniversari, tot havia canviat. Era una altra persona; havia conegut nous amics, noves rutines, noves experiències i era una persona totalment diferent, renovada, serena i en pau amb mi mateixa i amb els altres. 

Ara, però, ha estat molt diferent. Primer de tot, aquest havia estat un amor amb una mica més de base i, per tant, podríem etiquetar-lo com "un primer amor" i, tal com diuen, és el que fa més mal. Les tècniques anteriors van ser del tot en va o, si més no, havia de fer un sobreesforç per tal de sortir de l'abisme i, amb la meva escassa voluntat, després d'aquests llargs mesos puc afirmar que estic millor, però no sóc feliç, em falta alguna cosa; sé de que es tracta, però no m'atreveixo ni a dir-ho en veu alta, ha passat tant de temps que fins i tot em sento avergonyida de conservar aquest sentiment.

Cada cop que poso els peus en aquella discoteca recordo el primer contacte, abraçada; el nostre primer petó; els seus ulls i la seva mirada encantadora, dolça i plena d'afecte; les seves mans; la seva pell perfumada, fina i bronzejada; el seu jersei, on s'aplegava tota la intensitat del perfum... Moments que mai oblidaré, tot i que ell ho hagi fet com si es tractessin de simples records sense importància, d'una nit de festa com qualsevol altra. 

Et vaig estimar a més no poder, t'ho vaig donar tot i lúnica promesa que no vaig complir va ser la d'oblidar-te.